DEBATS I REFLEXIONS. EXCLUSIÓ I DISCRIMINACIÓ PART DEL MOVIMENT?

En aquest post vaig a tractar d'explicar part per part, com poc a poc a classe, vaig començar a reflexionar sobre la discriminació que pot comportar el moviment.

En la pràctica de Educació del Moviment del dilluns, el professor ens va proposar agafar els díptics (treball de l’assignatura que he explicat en els posts anteriors) d’altres grups, llegir-los, entendre’ls i reflexionar sobre ells.

Així, vam analitzar tres díptics diferents i ací deixe les nostres opinions sobre ells:

• ·         -Pel que respecta als conceptes d’allò que és educatiu i no és educatiu, ens ha cridat l’atenció en el primer díptic analitzat que el nostre grup i el grup creador d’aquest treball tenim una concepció molt similar, ja que coincidim en diversos extractes de texts analitzats i classificats en les mateixes categories.
• ·         -el segon díptic, ens ha semblat interessant, ja que han utilitzat una forma diferent de classificar els texts, en la que a partir de totes les lectures han extret unes pautes claus de cada postura, que és el que han reflectit en el seu treball.
• ·         -En el tercer, s’han basat en els valors que transmet el deport tant bons com dolents per a diferenciar entre allò educatiu i no educatiu, açò ha sigut el més interessant que li hem trobat.

Una vegada acabada aquesta activitat s’ha proposat un debat a partir de la lectura, en la que un grup havia de posicionar-se i defendre que el moviment és educatiu i un altre tot el contrari.

Ací exposaré el resultat del debat del meu grup, per a intentar que al igual que jo a partir d'aquest, començen a apareixer en les vostres ments les preguntes que a mi hem feren dubtar.

El debat va començar així:

-Mov no educatiu- El moviment no és educatiu perquè la gent l’únic que vol es guanyar, i li dona igual que tinga que fer mentre que ho aconseguisca.

-Mov educatiu- Això que dius no està contemplant tot allò que abraça el moviment, solament la competició. Hi han altres moments que el moviment ens ensenya coneixements pràctics que sols podem aprendre mitjançant aquest. A més, amb la competició aprenem valors com el fair play.

-Mov no educatiu- El fair play no és educatiu, ja que, que este concepte existisca significa que hi ha un concepte en el deport i en el moviment que significa tot el contrari, el joc brut, i que tal vegada es done més freqüentment.

-Mov educatiu- En tot hi ha una part mala i una part bona, si no hem participat en una competició no podrem ser conscients d’alguns valors que aquesta transmet que son totalment necessaris per a poder millorar com a equip i aconseguir els objectius principals del equip. Per tant al participar en un equip i una competició amb els sacrificis que açò comporta, aprenem i coneguem valors segons com l’entrenador planteja els objectius, etc. tant desitjables, com el companyerisme, necessari per a guanyar, com valors no desitjables. Siga com siga ha sigut a través del moviment com hem conegut aquests valors i el que ells comporten i per tant ha sigut educatiu.

INCÍS (En aquest extracte del debat no està reflectit el temps que tardàvem els defensors del moviment educatiu per a aconseguir rebatre els arguments del “moviment no educatiu”. I és que al nostre grup li ha resultat més fàcil defensar que el moviment no era educatiu que el contrari, no obstant, aquesta afirmació variaba segons els grups)

Amb aquesta conversació arrivarem a la conclusió de que el moviment pot ser i pot no ser educatiu, segons com es planteje aquest moviment, etc. i va ser ací quan el tema va començar a suscitar-nos les següents preguntes:

-Conseguir que la gent es sentira integrada i ben acollida seria un ideal del moviment educatiu?

-Quants exemples coneguem de aquesta integració en la vida real?

La meva resposta a la primera pregunta és que sí, clarament. No obstant, al pensar exemples per a la segona pregunta me n’he adonat de que tots els que se m’ocorren tenen a vore amb l’esport i no solien tenir un molt bon final. Quasi tots els records de la meva infància respecte als xiquets poc integrats és que sí, tal vegada els donàvem una oportunitat, però si veiem que no eren bons jugant a futbol o al deport en qüestió, no tardàvem en tornar-los a deixar de costat d’alguna forma o d'altra.

Per tant, seria més fàcil buscar exemples d’exclusió en l’esport que d’integració?

En el meu cas, pot ser. Però açò no significa que siga per a tots igual, l’esport discrimina però també pot integrar. Així, Si parlem de discriminació, aquest moviment no serà educatiu però si parlem de integrar si que ho serà.

 En este punt, no está de més una reflexió per als que estareu pensant: Com pot ser que hi haja gent que pense que un esport pot ser no educatiu si nosaltres ens hem criat i educat amb ell des dels 4 anys?

Penseu que tal vegada ens costa veure la part mala perquè els que estem ací es suposa que som els bons, els que sempre se’ns ha donat be l’esport, o almenys el nostre; aquells als que primer triaven quant en l’escola fèiem peuets o or i plata per a fer equips. Però recordeu, després no anem a treballar per als bons, anem a treballar per a tots... espere que al llegir açò, reflexioneu.

Ara i després de llegir aquest post, us resulta igual de graciós aquest vídeo que quan el veguereu a les reds socials?

Penseu que per a aquest xiquet aquestes sessions d'educació física son educatives?

Realment cregueu que es sent integrat?

M'agradaria que comentareu les vostres opinions.