dimarts, 31 de març de 2015

LA SETMANA PENNAC

Aquesta setmana l’hem anomenat en classe d’Educació del Moviment, la setmana Pennac. Açò és degut a que hem llegit el seu llibre “Mal de Escuela” i hem sigut avaluats sobre ell mitjançant un examen de tipus vertader i fals, totalment objectiu sobre el text. Per a fer açò, les preguntes del text anaven orientades a que sols saberen contestar-les aquells que s’havien llegit el llibre, ja que es preguntaven conceptes secundaris i no el principal significat del llibre; i a continuació unes activitats més subjectives que també s’avaluen, les quals consisteixen en realitzar algun tipus de representació a partir d’una part que ens haja agradat del text.

En aquest post el que vull és fer un comentari sobre el llibre en qüestió, explicant la meva opinió sobre ell i explicant les parts que més m’han agradat i allò  que m’han evocat.

“¿Otro libro sobre la escuela, pues?¿No parece que ya hay bastantes?
 ¡No sobre la escuela! Todo el mundo se ocupa de la escuela, eterna querella entre antiguos y modernos: sus programas, su papel social, sus fines, la escuela de ayer, la de mañana….No, ¡un libro sobre el zoquete! Sobre el dolor de no comprender y sus daños colaterales .”

Amb aquestes paraules, explica Pennac l’objectiu amb que escriu aquest llibre. Crec que aquesta lectura no es pot explicar d’una millor manera, i sincerament, pel que a mi respecta, m’ha fet canviar completament el meu pensament i la meua opinió sobre aquells que ell anomena “zoquetes”. Jo no he sigut mai d’aquests, tal vegada un poc en castellà que no hi havia forma de no fer faltes d’ortografia, i de fet segueix fent-les... no obstant, jo solia ser dels que a la classe s’asseia a última fila i es dedicava a xarrar i deixar les activitats i l’estudi per a últim hora, tampoc és que estudiara poc, però el dia d’avanç em pegava una panxada que podríem categoritzar d’olímpica. Crec que sempre feia açò perquè tota la vida m’ha funcionat, sempre he tret de les millors notes amb aquest mètode i per tant no veia ningun argument per a canviar el meu estil. Ma mare sempre em deia que tard o prompte em pegaria la morrada, però aquesta no arribava i no va arribar fins al selectiu, quina catàstrofe va ser aquesta prova, i això que curiosament va ser de les poques vegades que he estudiat tot amb setmanes d’antelació i perfectament organitzat, encara que segurament el mal resultat no es deguera a açò. Amb aquesta història personal el que vull arribar a dir és que jo sempre havia pensat que els “zoquetes” que m’he anat trobant amb el pas dels cursos, tant per l’institut com per l’escola, no aprovaven i no entenien les coses, simplement perquè eren uns vagues i ni tan sols ho intentaven. Encara recorde els arguments que donàvem per a dir-los açò en l’institut:

-Com pot ser que nosaltres que anem al conservatori 4 dies a la setmana, que entrenem 2 h cada 2 dies i que pugam fer les activitats a casa, estudiar i aprovar l’examen; i tu que en tota la setmana sols has de fer allò que et manen a l’institut no ho pugues fer.

Ara m’he n’adone de que tal vegada aquest argument no era tant bo com nosaltres pensàvem, pot ser ells ho intentaren però per molt de temps que estigueren lluitant amb les assignatures no conseguiren comprendre-les. Encara que em costa un poc de creure que després de 2 hores en una activitat no foren capaços ni tan sols d’intentar-la.

D’altra banda volia assenyalar les dues parts que més m’han cridat l’atenció del llibre:

La primera es troba al capítol V: “Maximilien o el culpable ideal”, entre les pàgines 128-130. Aquesta és la part en la que Pennac explica a una classe com no son els professors qui menja el cap als alumnes, sinó la publicitat, les marques, etc. Aquesta part és una de les que més m’ha agradat perquè aquesta situació ha arribat fins a uns límits que ja ho vegem completament normal. De fet els xavals d’avui en dia quan parlen entre ells, no diuen “crec que vaig a comprar-me aquestes sabates” no, sinó que substitueixen el nom sabates per la marca d’aquestes (Nike, Adidas, Asics, New Balance...), de la mateixa manera que és totalment normal dir: “per al meu regal de nadal vull uns Calvin Klein” o inclús aquestes falles he començat a adonar-me’n com açò ja es dona a l’hora de demanar copes també. “Brugal amb Coca Cola” o “Tanqueray amb schweppes”. La llengua canvia, algunes paraules perden la seva propietat, deixen d’utilitzar-se mentre altres ocupen el seu lloc i açò és degut en part als anuncis, la televisió, etc. Com explica Pennac en aquest extracte del llibre.

La segona es troba al capítol II: “Devenir”, entre les pàgines 60-61. Aquesta és la part en la que Pennac recorda una guàrdia durant un examen en els seus anys com a professor, on troba un jove amb el full en blanc que furtant-li el seu bolígraf i la seva saboneta sens que Pennac se n’adonés, li explica al professor que el que realment vol ser ell és prestidigitador, i que açò l’avorreix. Aquest extracte del text em va sorprendre, així que la representació per a l’avaluació subjectiva de la lectura del llibre la realitzarem a partir d’aquesta part de la lectura per a així poder aprofundir en el tema. Recorde que al llegir aquesta part, es va obrir un gran debat en el meu interior:

 -és l’escola un instrument educador i per a orientar a la vegada en l’àmbit professional o l’únic objectiu és ser un instrument educador?

-Aquesta situació es donaria de la mateixa manera si aconseguirem implantar la Llei orgànica de la educació?


Aquest debat em va sorgir probablement degut a que feia poc que havia realitzat una entrada en aquest mateix blog que tractava un poc aquest tema. Si esteu interessats, podeu accedir a ella clicant ací.

dimecres, 4 de març de 2015

EDUCACIÓ. Un simple concepte? o algo més...

Què es educar? Què significa educació i com es diferència d’altres formes d’aprenentatge? Aquestes son algunes de les preguntes que s’han formulat avui a la sessió d’Educació del Moviment.

Com habitualment, aquestes son del tipus de preguntes que creus que saps la resposta, fins que et poses a reflexionar sobre ella i te’n adones que realment aquest concepte engloba un munt de concepcions i significats que, en primera instancia, no se t’havien passat per la ment.

És clar que l’educació no és un procés passiu, sinó que es tracta d’un procés en el que participen, tant els alumnes com els professors, de forma activa en un entorn que oferisca la possibilitat d’ensenyar i aprendre nous coneixements, valors, etc. O almenys açò és el que sempre m’havien dit a mi a l’escola, a casa o a l’institut. No obstant, ara me’n adone que l’educació és molt més complex que açò. Així que en un intent per aprofundir en el tema e intentar esclarir un poc en que consisteix aquest concepte, tant per a mi com per a aquells que esteu llegint açò i tampoc ho tingau clar, he cercat uns vídeos del TED (Technology, entertainment, Design), aquesta és una organització creada per a compartir idees molt interesants e innovadores “Ideas worth spreading”, és a dir, idees dignes de ser difoses.


El primer vídeo que vaig a compartir ací, és una conferència de Rita Pierson, professora durant 40 anys. En la seva xarrada, exposa una forma diferent d’entendre l’educació i la forma en que ho explica, a través d’experiències de la seva vida, ja siguen un poc còmiques amb els seus alumnes o més sentimentals a través de la història de la seva mare, li dona una força a la xarrada que personalment m’ha arribat endins i m’ha fet pensar.

Per a ella, educar és influenciar, és crear i establir relacions personals amb els alumnes, ja que per a que ells t’entenguen a tu, avanç has d’entendre’ls tu a ells. I com fer açò? Disculpar-se quant t’equivoques, seria un bon començament, una cosa que sembla simple però que si ens posem a pensar, a pocs mestres recordarem que deixaren el seu orgull a un costat per a disculpar-se en els moments en que no tenien raó; confiar, creure en els alumnes i donar-los el teu suport. Per tant, eixe llegat de relacions que es crea, que perdurarà en el temps i que serà el que realment marque un punt d’inflexió en la vida dels alumnes, és allò al que Rita considera educació i per tant, l’objectiu dels educadors.



Finalment, l’altre vídeo que vaig a compartir, es tracta d’una conferència de Sir Ken Robinson, continuant la famosa xarrada que va fer al TED l’any 2006, que com he pogut veure es troba en el blog de l’assignatura per a qui vullga aprofundir més: http://edmov.blogspot.com.es/2010/12/disembodiment-creativity-intelligence.html

Començant des de la seva forma de veure el mon dividit en dos:
  • ·         aquells que disfruten del seu treball i que no poden imaginar-se fent una altra cosa.
  • ·         Aquells que creuen que no tenen cap talent, i que es dediquen a alguna cosa que no els agrada, tractant durant tota la seva vida d’acostumar-se a aquesta situació. Aquella gent que viu la setmana pensant i esperant l’arribada del cap de setmana.

En aquesta xarrada, Ken Robinson exposa d’una manera un tant còmica però efectiva, com l’educació actual és un dels principals problemes que explica perquè la majoria de les persones es troben en la segon situació (segon punt explicat avanç). De la mateixa manera, proposa una solució; no una nova reforma, ell va més enllà i assegura la necessitat de reformar tota l’educació a partir d’uns nous fonaments i és que l’educació no hauria de estar sistematitzada i mecanitzada com si es tractés d’una màquina de manufactures, sinó que aquesta deuria ser una educació orgànica, una educació única i adaptada per a cada individu que l’ajudés a trobar el seu talent i la seva passió i d’aquesta manera, aconseguir que cadascú dedique la seva vida a una professió en la que trobe motivació i ganes.





Personalment, estic totalment d’acord amb Robinson. Pense que aquesta educació lineal, igual per a tots ens fa més mal que be, i és que aquesta és una de les principals causes de l’abandonament escolar; els estudiants deixen els estudis i l’escola perquè decideixen que el que fan allí no els servix per a res, alguns fins i tot arriben a odiar l’escola d’una forma insana i ho sé perquè he tingut companys així en la ESO. Així que crec que el problema està en el sistema educatiu que no aconsegueix fer aflorar els diferents talents dels alumnes, la qual cosa hauria de canviar, ja que com diu Robinson a la seva conferència: “human communities depends on a diversity of talent, not a singular conception of ability; and at a half of our challenges is to reconstruct that sense of ability and intelligence” és a dir, les comunitats humanes depenen d’una diversitat de talent i no d’una única concepció d’habilitat, per tant, el nostre objectiu i repte és reconstruir aquest sentit d’habilitat i intel·ligència.

dilluns, 2 de març de 2015

EXPOSICIÓ A FCAFE!

La classe d’avui en Educació del Moviment ha sigut totalment diferent a allò al que estem acostumats, ja que hem sigut totalment protagonistes de la classe. En aquesta sessió hem realitzat una exposició dels pòsters que havia fet cada grup relacionats amb l’assignatura, més concretament de les concepcions del cos i del moviment. A més hem hagut de puntuar a cadascun dels grups, inclosos nosaltres mateixos, així hem aconseguit interioritzar conceptes a través d'aquesta experiència que mai oblidarem.

A continuació, vaig a fer una recopilació de tots els treballs que s’han exposat a classe, fent alguna xicoteta reflexió personal dels que m’han semblat millors.

El grup 1, ens ha presentat el següent pòster: 

Aquest pòster és un dels que més m’ha agradat, principalment perquè és un collage molt conseguit, amb unes imatges que semblen extretes de revistes i amb un text molt sintetitzat que les explica i que es troba incrustat en la foto artísticament; sense oblidar que totes estan relacionades entre sí i que s’expliquen per sí mateix, a més de que en conjunt, expliquen clarament el significat del pòster: No en tots els llocs del mon ser gros està mal vist, de la mateixa manera que no sempre ha existit aquest ideal de bellesa, el qual no és compartit per totes les persones de la mateixa manera.

El grup 2, ha presentat: 


El grup 3, ha presentat: 


Aquest pense que és un dels millors, ja que ha aconseguit captar l’atenció de tota la classe instantàniament, al mateix temps que explicar el seu significat sols amb una simple mirada i que sens dubte es tracta d’un tema d’interés actual i amb prou controvèrsia: l’evolució de les peces de roba íntimes de les dones en les últimes dècades i el que açò significa en relació amb l’evolució de la concepció corporal tant del seu cos per a elles com la concepció d’aquest per als demés. 

El grup 4, ha realitzat el següent: 


El grup 5 ha presentat aquest pòster: 


El meu grup (6) hem realitzat el següent treball, que explicaré en una entrada diferent.


El grup 7 presentava el següent treball: 


El grup 8 ha dut a terme la següent presentació: 


El grup 9 ha realitzat aquest pòster: 


El grup 10 presenta aquest treball


Aquest és un altre dels que m’ha agradat, sobretot per l’impacte que m’ha provocat. Un impacte que pense que els creadors del pòster buscaven per a aconseguir explicar aquest treball i és que la Barbie ha sigut el model a seguir en moltes cultures per a als cossos especulars, com es veu il·lustrat en les fotos de homes i dones totalment operats per a tractar de parèixer-se, tant a Barbie en les dones com a Kent en els homes i resulta interessant que després de 50 anys aquest model comence a decréixer.

El grup 11 realitzava el següent pòster: 




Aquest és l'últim que comentaré, es tracta d’un altre que m’ha semblat interessant, sobre tot per la seva originalitat, diferent a tots els demés i per supost per la gran feina que deu d’haver sigut dibuixar i pintar tot aquest llibret a mà. D’altra banda m’ha semblat encertada la presentació escollida per al tema, ja que així es veia clarament en cada dibuix de cada pàgina, la diferència entre el cas d’una xiqueta i de l’altra, al temps que feia reflexionar al lector orientant-lo i ajudant-lo cap a la resposta i els conceptes buscats.


El grup 12 ha presentat aquest treball:


El grup 13 ha dut a terme aquesta presentació: 


El grup 14 ha presentat aquest pòster:


El grup 15 realitzava aquest pòster:


Finalment, el grup 16 presentava aquest pòster: