dimecres, 11 de febrer del 2015

LES CONCEPCIONS CORPORALS

L’última pràctica realitzada a classe d’Educació del Moviment consistia en cercar en internet imatges que ens evocaren a les distintes parts que es tracten a l’article: “Las concepciones sociales del cuerpo y su influencia en el currículum de la Educación física” publicat en l’any 2001 per Samaniego. V i Sánchez. R, el qual el podem trobar en el blog de Victor Pérez-Samaniego: http://edmov.blogspot.com.es/ .

Aprofitant aquesta pràctica, he decidit pujar les fotos que jo he buscat a internet i fer un breu comentari personal de perquè he elegit cadascuna d’aquestes fotos i a quina part de l’article m’ha recordat al observar-les.


He cercat les 4 fotos que veureu a continuació:


La primera, com fàcilment deduireu, m’ha traslladat ràpidament a la concepció utilitària del cos, fent referència a la metàfora del cos-màquina, on el cos és simplement un instrument d’acció motriu. Per tant s’iguala el moviment del cos al moviment de qualsevol objecte, de manera que aquest moviment te sempre una finalitat inherent i es pot mesurar, controlar, etc.




La segona em recorda a les teories filosòfiques que donen pas a la metàfora del cos-màquina que hem vist en la primera foto.  En aquesta foto es representa la teoria cartesiana del dualisme, segons la qual tota part, té una part contraria. Més concretament es representa el cos com a presó del ànima; el cos com un contenidor roí en el que es troba confinada la part espiritual de l’ésser humà i que al estar subjecta a necessitats, emocions, etc. Allunya a l’ànima d’aconseguir els seus veritables objectius.



La tercera foto, és la manera en la que jo entenc la concepció monista del cos, on aquest és tot un, no es poden diferenciar una part material d’una altra material. Per tant s’entén el cos en la seua totalitat com un centre de sensacions que ens provoquen les vivències i la interacció amb el mon que ens envolta, així que deuríem estar predisposats a valorar el moviment i no entendre’l com una simple acció mecànica.



En l’última foto, espere que s’observi clarament la diferència entre les concepcions socials segons les diferents cultures a les que pertanyem, en aquesta foto observem algunes modificacions corporals, que sens dubte ens poden parèixer lletxes, inclús roïns per a la salut, mentre que en altres pot ser una cosa totalment normal, una moda, tal vegada un símbol de saviesa o valentia...

Fins aquí aquest post, espere que us hagi agradat i us siga útil.
Gràcies. 

dilluns, 9 de febrer del 2015

L'EDUCACIÓ, EL MOVIMENT I JO

En la primera classe de l'assignatura, tots estàvem un tant perduts. No sabíem ben bé com anaven a desenvolupar-se els esdeveniments i pocs enteníem exactament de que tractava l’Educació del Moviment. Així que, en aquesta primera sessió es formularen les principals preguntes que ens anàvem a fer per a establir els fonaments de l’assignatura: Que és el moviment? que és l’educació?

Aquestes dues preguntes han resultat ser importantíssimes, i és que a partir d’aquestes han anat sorgint totes les demés. Encara que semblen molt simples, han sigut àrdues de respondre, ja que, la majoria solament teníem una concepció general de allò al que aquestes es referien i açò ens ha dut a un debat una mica filosòfic on els propis alumnes orientats pel professor hem intentat donar respostes a les diferents qüestions (els quatre cantons).


Finalment, i després d’arribar a la conclusió de que el moviment es pot entendre de moltes formes diferents, hem realitzat una pràctica per a veure com és la nostra concepció del moviment lligat a l’educació. Aquesta estaba basada en realitzar un dibuix personal lliure que ens evocara al títul d'aquest: "L'educació, el moviment i jo"


Ací vos deixe el dibuix que jo he realitzat.

Aquest dibuix hem representa a mi en un campionat de karate; he dibuixat açò, perquè és la primera imatge que m’ha vingut a la ment en pensar en alguna cosa que englobés: moviment, educació i a mi participant d’una forma activa d’aquestes dues coses, a la vegada que gaudint de fer-ho.

Es pot veure clarament com he fet personal el dibuix representant-me a mi amb el pel clar i fent un colp de peu al cap del meu contrincant, supose que açò es deu a que els colps de peu és el que sempre se m'ha donat millor en el kàrate i és una de les coses que més m'agrada entrenar i realitzar.

Pense que aquesta imatge ha sigut la meva primera elecció, ja que, he fet karate des de que tenia 6 anys, de manera que la disciplina que comporta aquest esport, junt amb els amics del club, l’entrenador, etc. Han sigut uns dels principals agents socialitzadors per a mi, a través dels quals he adquirit la cultura esportiva que avui tinc i que m’ha fet arribar a estudiar aquesta carrera. Per tant, puc dir que jo m’he educat realitzant aquest esport i segurament, si no ho haguera fet així, ara seria una persona totalment diferent.




BENVINGUDA

Hola a tots i a totes, aquest blog al  que he anomenat “Motus Educationem” serà el meu blog per a l’assignatura d’Educació del Moviment, on intentaré aportar informació relacionada amb les classes i el temari de l’assignatura, a més d’articles, vídeos, opinions, etc. Que hem semblen interessants i relacionades amb els temes que anem tractant al llarg del quadrimestre.

Aquest és el primer blog que cree i vaig un poc perdut, intentaré fer-lo meu amb el temps, però si algú te alguna idea per millorar-lo, li agrairia el seu comentari amb la seva opinió.

 Per si algú s’està preguntant el per què d’aquest nom: Motus Educationem; dir que simplement he intentat buscar un nom diferent i original, pot ser que a alguns els sembli una tonteria però pel que he pogut veure, totes les possibles variacions d’Educació del Moviment, ja han sigut utilitzades... així que he preferit intentar alguna cosa nova.

Per últim dir que el blog estarà escrit principalment en valencià, ja que és la meva llengua materna i amb la que em senc més còmode escrivint i donant la meva opinió.